EFEValència

Elaborar un cens de víctimes de la Guerra Civil i el franquisme, mapes de les zones on puga haver-hi restes de represaliats i identificacions de desapareguts seran algunes tasques de l'Institut Valencià de la Memòria Democràtica, estatuts del qual ha aprovat aquest divendres el ple del Consell.

L'aprovació del decret que articula el reglament orgànic i funcional d'aquest Institut Valencià de la Memòria Democràtica, Drets Humans i Llibertats Públiques, amb seu a Alacant, permetrà la seua posada en marxa, ha informat la vicepresidenta i portaveu el Consell, Mónica Oltra, en roda de premsa després del ple.

Segons Oltra, la creació d'aquest institut permetrà abordar les actuacions que de manera transversal realitza el Consell i la reparació a les víctimes.

Aquesta aprovació suposa acatar el mandat previst en la Llei 14/2017 de la Generalitat de la Memòria Democràtica i per a la Convivència en l'article de la qual 44.3 s'indica que el Consell ha d'aprovar, mitjançant decret, els estatuts de l'Institut, en els quals desenvoluparà la seua estructura administrativa, competències i funcions, així com el seu règim jurídic de funcionament.

A més, ho configura com a organisme autònom de la Generalitat i adscrit a la Conselleria de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques, amb personalitat jurídica pública pròpia i autonomia funcional i de gestió.

El seu objecte social és l'estudi, investigació i impuls de les mesures establides en la citada norma legal que, d'acord amb les recomanacions de Nacions Unides, es refereixen al dret a la veritat, justícia, reparació i memòria com a garantia de no repetició, que tenen les víctimes de la Guerra Civil i posterior repressió franquista.

Entre les seues funcions està l'elaboració d'un cens de víctimes de la Guerra Civil i posterior repressió franquista, així com la recuperació i identificació de les restes de les fosses localitzades fins hui en el territori valencià.

També abordarà assumptes com la qüestió de la documentació i dels llocs i itineraris de la memòria democràtica valenciana, o la desaparició forçada de xiquets i xiquetes durant el mateix període, fins a l'entrada en vigor de la Constitució de 1978.

A nivell organitzatiu, els seus òrgans són Presidència, Consell Rector, Consell Valencià de la Memòria Democràtica i Direcció General del propi organisme autònom.

A la Presidència, la Llei li atorga, entre altres funcions, la representació institucional i l'autorització i signatura de convenis, i l'actuació com a òrgan de contractació, així com autorització, disposició de la despesa i ordenació dels pagaments corresponents de l'Institut.

Per part seua, el Consell Rector haurà de proposar el Pla Estratègic de la Memòria Democràtica de la Comunitat Valenciana i els programes anuals d'actuació de l'Institut, a més de controlar la labor de la direcció i l'aprovació del pressupost i comptes anuals.

El Consell Valencià de la Memòria Democràtica és l'òrgan col·legiat consultiu i de participació de la Generalitat en matèria de memòria democràtica valenciana.

La Presidència d'aquest òrgan correspon a la persona titular de la Conselleria de Justícia i estarà compost per representants de la Generalitat i la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, així com partits polítics amb representació parlamentària; universitats valencianes i entitats memorialistes.

Pel que fa al titular de la Direcció General de l'Institut Valencià de la Memòria Democràtica, amb rang de director o directora general, serà nomenada i cessada pel Consell, a proposta de la Presidència i serà la responsable de la direcció i gestió ordinària de l'organisme autònom.

La posada en funcionament de l'Institut Valencià de la Memòria Democràtica, Drets Humans i Llibertats Públiques es produirà en el moment que així ho acorde el Consell Rector, el qual haurà d'estar constituït en el termini màxim d'un mes des de l'entrada en vigor del reglament aprovat aquest divendres pel Consell.