EFEValència

L'intendent i director artístic del Palau de les Arts Reina Sofia de València, Davide Livermore, ha presentat hui la dimissió davant les traves del Consell a la gestió del coliseu, principalment en la contractació de cantants, i per no deixar-li compatibilitzar el seu càrrec amb la direcció d'escena.

En una roda de premsa a la qual ha assistit un centenar de treballadors que han aplaudit la seua intervenció, Livermore ha dit que no dimiteix per haver rebut pressions relacionades amb la gestió artística ni pressupostàries sinó per alguns plantejaments que fan inviable la seua comesa com a responsable de les Arts.

Segons ha explicat, ha pres la decisió després que l'esborrany de l'informe d'auditoria de 2016, que va rebre ahir en el seu despatx, assegure que és incompatible ser intendent i director general amb realitzar treballs com a director d'escena, com ha vingut fent Livermore en els últims tres anys amb el coneixement i consentiment del Consell, segons ha assegurat.

L'auditoria també considera que els contractes directes amb els cantants no s'ajusten als criteris de contractació del sector públic, una condició que Livermore considera d'impossible compliment ja que no es pot exigir que una primera figura com Plácido Domingo es presente a una audició per a demostrar els seus mèrits.

Davide Livermore s'ha preguntat si hi ha voluntat, conscient o inconscient, de tancar el Palau de les Arts quan s'anteposen les qüestions merament burocràtiques a la qualitat artística que ha de presidir la gestió d'un teatre públic d'òpera com aquest, que en a penes dotze anys s'ha guanyat un lloc de prestigi entre els millors teatres lírics de tot el món.

Sobre compatibilitzar el seu càrrec a València amb treballs de direcció d'escena, ha citat casos similars com el de Plácido Domingo amb l'òpera de Los Angeles, la mezzosoprano Cecilia Bartoli com a directora artística del Festival de Salzburg i els responsables artístics o musicals de les òperes de Londres, Berlín, Madrid o Sevilla.

Amb el recolzamednt del tenor Plácido Domingo, Fabio Biondi (un dels directors musicals de les Arts) i Francisco Potenciano (director econòmic del centre), asseguts en primera fila, Livermore ha assegurat que la Conselleria de Cultura, de la qual depèn orgànicament el Palau de les Arts, ha sigut incapaç de trobar una solució a aquesta situació i alguns no han entès quin ha de ser la funció d'un teatre públic d'òpera com a est.

En el balanç dels seus tres anys al capdavant de les Arts ha dit que, després d'un ERE i de treballar amb bastides pel despreniment del trencadís de la façana, es va posar a la feina para, amb un pressupost reduït, alçar la imatge del coliseu amb iniciatives d'obertura a tota la societat.

"Hem fet més dels quals se'ns exigia. Estic ací perquè sóc artista, no un funcionari", ha afirmat.

"No vull ser còmplice dels que, conscient o inconscientment, potser vulguen tancar el Palau de les Arts. No comprenc les dificultats i traves administratives que entorpeixen la meua labor, quan hem sigut dels primers en transparència i a tenir un pla d'igualtat", ha comentat.

També ha criticat que hagen passat tres anys sense que la Conselleria haja aprovat una relació de llocs de treball, un requisit sense el qual no es poden fer contractacions de personal, o que no es puga contractar al concertino de l'Orquestra perquè no es poden fer ofertes econòmiques concordes amb el mercat musical.

El fins ara intendent ha tingut també paraules per a la seua antecessora, Helga Schmidt (a qui se li ha obert judici oral per delictes de malversació de cabals públics i de prevaricació), en definir-la com una persona amb grans coneixements del món teatral operístic i que, abans de res, va imposar la qualitat artística en la programació.

Ha considerat també que traure a concurs públic el lloc d'intendent és "llevar-se de damunt la responsabilitat", al que ha afegit: "Jo he estat dues vegades en un tribunal (d'aquestes característiques).. I calle".

Livermore ha demanat finalment fer una reflexió sobre el futur de les institucions de cultura públiques i ha afirmat que es necessita llibertat per a gestionar-les "amb qualitat". EFE